Rembrandt, marcs amb solera
El 1970 l’entorn del Carrer Doctor Ferran era molt diferent al d’ara. Des del número 26, a la cantonada amb el Passeig Manuel Girona, l’horitzó era un gran descampat. En aquesta cantonada estratègica va obrir el matrimoni Ferrin-Riba el taller de marcs Rembrandt. Ens ho explica la seva filla i actual propietària del negoci, l’Ada Ferrin, una apassionada del seu ofici i de la feina ben feta que gestiona amb energia aquesta botiga, una autèntica referència barcelonina en el món del marc.
“La meva mare”, explica l’Ada, “va estudiar a l’Escola Massana de Barcelona, era una enamorada de la decoració amb una forta vessant artística i va decidir obrir aquest negoci familiar quan ja tenia 40 anys i poques responsabilitats familiars. El barri en aquell moment era un desert, era molt incipient”.
Des del primer dia Rembrandt va apostar per la qualitat, per un treball artesanal i meticulós que s’ha dut a terme en un taller propi, en els baixos de la botiga, que es manté gairebé intacte des del primer dia moment. Aquí s’han emmarcat moltes de les pintures que decoren les cases del barri però també de tota la ciutat, incloses galeries d’art i museus. “Fins i tot algun Picasso”, explica la Ada. “Ens hem atrevit a fer coses que no s’ha atrevit pràcticament ningú més a Barcelona. Hem fet coses molt maques i tenim la sort de treballar amb un públic molt fidel”.
L’estratègia del boca-orella
Tota aquesta tasca ha estat realitzada i coneguda gràcies a la promoció més antiga del món: el boca-orella. Rembrandt no té pàgina web ni fa publicitat però la feina ben feta obté sempre recompensa i això s’ha traduït en generacions senceres fent encàrrecs a l’establiment. “Ens ha vingut gent recomanada per amics o familiars, gent del barri, de la ciutat però també de llocs tan llunyans com les illes o l’estranger”, explica la propietària. “I, a més, solem dir en broma que som l’únic establiment del món que manté garantia de per vida. Però en el fons és veritat”.
Ara mateix són dos treballadors, la Ada i l’Oriol, que treballa al taller. La quantitat de motllures de Rembrandt és aclaparadora, com l’expertesa de la seva propietària. La Ada és la que posa el sentiment, el gust, el coneixement dels materials i les combinacions d’allò que demana una pintura, mentre que l’Oriol hi posa les mans, l’ofici, la tècnica.
Parlem de la crisi i la Ada es mostra optimista: “és evident que els temps passats, quan la gent gastava molt potser han desaparegut per sempre, però la gent continua decorant les seves cases, valora com estan fetes les coses i molts volen confiar en experts per a fer-ho. La diferència és que abans no es demanaven tants pressupostos com ara, la gent s’ho mira tot una mica més. Pensa que nosaltres oferim benestar, fem que les persones se sentin bé a casa, els hi agradi el que tenen i això no es pot perdre.”.
Un dels aspectes de la seva feina que més li agrada a la Ada és el contacte amb el client, establir un diàleg per trobar allò que vol tenint en compte el seu gust i el seu espai. “Quan una persona entra aquí, ho fa amb ganes que allò que porta, sigui un quadre, una fotografia o un altre cosa, tingui un protagonisme a la seva llar”.
No tot allò emmarcat han estat pintures. Van emmarcar un violí de vidre, una col·lecció de pots d’essència xinesos de jade, de cristall i fins i tot la bandera gegant olímpica que va entrar a l’Estadi el 1992 i que després es va trossejar. Rembrandt va emmarcar els trossos per encàrrec.
L’Ada mira al futur amb optimisme i no pensa en la jubilació. Encara els queden molts anys al peu del canó.
Rembrandt
C/Doctor Ferran, 26
93 2035046
ada.ferrin@gmail.com